Herbes de Sant Joan, fem que durin molts anys!
Per Roser Melero, enginyera agrònoma especialista en aprofitament silvestre de plantes aromàtiques i medicinals de l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Ja fa molts anys que els petards han esdevingut els protagonistes de les revetlles de Sant Joan, però malgrat això, aquesta nit encara es manté ben lligada a la màgia i el poder de les herbes silvestres. És una creença popular ben estesa arreu dels Països Catalans que en aquesta data les plantes ens aporten les seves millors propietats curatives, sobretot de matinada: alguns diuen que les plantes collides per Sant Joan són doblement eficaces, altres que podrem eliminar els nostres mals fregant-nos en la rosada damunt de les plantes, o que trobarem protecció dels mals esperits si fem un ram amb una selecció d’herbes remeieres collides just abans que surti el sol el dia 24.
I és que a casa nostra la recollida d’herbes silvestres és una activitat ben arrelada al llarg de la primavera i l’estiu. És ben veritat que el millor moment per collir les herbes silvestres es dóna quan les plantes presenten el major contingut en aromes o en principis actius, i això sovint coincideix amb la plena floració de les plantes com a conseqüència de l’arribada del bon temps. Potser per això la nit de Sant Joan, símbol del pas de la primavera a l’estiu, s’associa també a un major poder de les plantes. No obstant, cal recordar que la floració depèn de cada espècie i de les condicions ambientals concretes del lloc on creix, que poden avançar o retardar en uns pocs dies o fins i tot una setmana el moment òptim de collita.
La quantitat de planta que pot collir una sola persona és relativament petita, però cada cop som més els que aprofitem una passejada per collir les herbes que ens ajudaran a passar l’hivern a base d’agradables tisanes o que faran que els nostres plats siguin més gormands. També, hi ha persones que es desplacen expressament a un determinat lloc, cada any el mateix, per collir algunes espècies vegetals molt concretes.
Davant d’aquesta realitat, cal tenir present que les herbes silvestres no són un recurs inesgotable. Si no assegurem que al lloc on anem a recol·lectar quedin un mínim de plantes vives (adultes, joves o llavors), amb el temps s’anirà reduint el número de plantes fins al punt que l’espècie que ens interessa pot arribar a desaparèixer de la zona. Per tal de poder gaudir d’aquestes plantes durant molts anys, convé conèixer i aplicar un seguit de mesures força senzilles.
En primer lloc cal conèixer bé les espècies vegetals que volem recol·lectar, sobretot per evitar possibles confusions amb plantes que poden ser tòxiques. Igual que amb els bolets, si no estem segurs que el que tenim davant és la planta que volem, millor deixem-la estar. Al mateix temps, hem d’estar segurs que l’espècie que ens interessa no té cap problema de conservació ni tampoc està protegida per la normativa mediambiental actual.
Si ja coneixem perfectament la planta que volem collir i sabem que no tindrem problemes legals, una mesura bàsica a aplicar és ser conscient de la quantitat de planta que necessitarem. Convé que controlem l’instint recol·lector i aplegador que tots tenim i evitem collir més planta de la que realment consumim al llarg de l’any.
I per garantir que en un determinat lloc hi continuï creixent la mateixa quantitat de plantes d’una determinada espècie, és molt important que no collim mai totes les plantes que veiem. La taxa de recol·lecció, és a dir, el percentatge de plantes que collim respecte a les plantes que hi ha en un lloc, depèn principalment del ritme de creixement de cada espècie i de la seva capacitat regenerativa (capacitat de rebrot, de formació i germinació de llavors i de supervivència de les plantes joves).
Per a la majoria d’herbes silvestres no s’han establert encara les taxes de recol·lecció apropiades, ja que per a poder-ho determinar es requereixen llargs períodes d’estudi. A Catalunya, a l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s’ha establert la metodologia necessària per conèixer i millorar la sostenibilitat dels aprofitaments silvestres i actualment es disposa d’informació tècnica contrastada per a espècies com la gençana, la boixerola i l’àrnica.
Quan no es disposa d’informació concreta per a l’espècie que volem collir es poden seguir els següents criteris generals: si el que es vol és collir fulles, com a mínim el 70% de les fulles han de quedar a la planta sense ser collides; si es cullen flors, com a mínim el 30% de les flors de cada planta i el 20% de plantes han de quedar sense collir; si es cullen llavors, cal deixar com a mínim el 30% de llavors per a la regeneració; si es recol·lecten fruits, com a mínim el 20% dels fruits han de restar a la planta o arbre; i si es volen recol·lectar arrels o bulbs, com a mínim el 80% de les plantes han de quedar vives i, per tant, no les podrem arrencar (només en podrem arrencar 1 de cada 5).
Així doncs, de les plantes que collim sempre haurem de deixar una part de planta viva i mai les podrem arrencar, a excepció de les que se n’aprofiten les arrels. Sempre collirem material vegetal de plantes adultes, és a dir, les de mida o port més gran.
En plantes de base llenyosa, com ara el romaní, la sajolida, l’espígol o el timó, de les quals se n’aprofita la part aèria (tiges vegetatives o florides), si es tallen massa arran de terra poden arribar a perdre la seva capacitat regenerativa i s’envelleixen abans. En aquests casos convé sempre deixar una part del creixement de l’any sense tallar, aproximadament la mesura d’un parell de dits. El creixement de l’any es pot reconèixer fàcilment perquè es troba a les puntes de la planta, té un aspecte més tendre, no sol ser gaire llenyós i és d’un color verd més viu. D’aquesta manera assegurem un bon rebrot de les plantes i fins i tot, segons les condicions meteorològiques de cada any, podem arribar a tenir una altra floració durant la mateixa temporada. Per a aquestes espècies, farem servir tisores de podar o una petita falç, sempre ben esmolades, per a poder fer un tall net a la planta i afavorir la cicatrització de la ferida que provoquem.
Si el que volem és collir flors o fruits, com ara la camamilla o els aranyons, tampoc mai arrencarem les plantes. En aquests casos, esperarem a collir quan les plantes presentin el màxim número de flors obertes o de fruits madurs, i sempre deixarem una part de flors o fruits sense collir. Per a la recollida de flors o fruits sovint no cal emprar eines de tall, es poden aplegar fàcilment pinçant amb els dits o tibant amb precaució de no trencar les tiges o rames de la planta.
Per a espècies de les que se n’aprofita l’arrel, com ara la valeriana, és especialment important respectar la mesura de no arrencar més plantes de les que necessitem i mai superarem la taxa de recol·lecció anteriorment esmentada. Descalçarem la planta amb compte de no fer malbé la resta d’espècies que l’envolten i, el forat que quedi, el taparem bé amb terra del mateix lloc. Tingueu també en compte que l’època més idònia per a fer-ne l’aprofitament és a la tardor, després d’haver completat el seu cicle vegetatiu i quan les fulles ja estan pràcticament marcides. D’aquesta manera, assegurem que les llavors que la planta pugui haver produït durant l’estiu ja s’hauran dispersat i podran germinar per donar lloc a noves plantes.
A banda de limitar al màxim el número de plantes a collir en una determinada població i els grams de material vegetal a collir de cada planta, un altre paràmetre també molt important a respectar és el període de retorn, és a dir, el temps que cal esperar abans de dur a terme una nova recol·lecció en un mateix lloc. Igual que la taxa de recol·lecció, el període de retorn és diferent en cada espècie, ja que depèn novament de la seva capacitat de regeneració. Però com a norma general no collirem mai cada any al mateix lloc, com a mínim deixarem passar tot un cicle vegetatiu (si són més, millor) abans de tornar a recol·lectar una mateixa població silvestre.
Per tant, només prenent consciència que els recursos vegetals es poden esgotar i assimilant aquestes senzilles mesures, podrem gaudir plenament del medi natural i tot el que ens pot aportar.
Comments are closed.